A- CONTEXT
Aquest poema el va escriure Màrius Torres (1910-1942) a la seva llarga estància a un sanatori a causa d'una tuberculosi. Allà va coneixer a Mercè Figueres, una noia que també era malalta i en la que es va inspinar per Cancó a Mahalta. De fet, Mahalta es un encobriment de malalta, que es la noia a qui escriví la cançó.
B- ESTRUCTURA EXTERNA
Cada vers es compón de dotze síl·labes (6+6) de rima consonant i art major, agrupades en quatre estrofes de versos apariats i alexandrins.
L'autor no ultiltza massa recursos literaris encara que podem trobar algunes metàfores i comparacions.
C-ESTRUCTURA INTERNA
La poesia tracta d'un amor impossible que va viure l'autor amb una noia que va conèixer a un hospital.
A la primera estrofa, parla de que mai no podran estar junts utilitzan la metàfora de ''dos rius paral·lels'' que mai podran arribar a tocar-se.
A la segona, es refereix als obstàcles que els semaren com a ''una terra de xiprers i palmes''.
A les dues últimes ressalta l'amor que sent cap a ella detacant la seva fragilitat i delicadesa.
D-CONCLUSIÓ
M'ha agradat aquesta poesía perque s'enten molt bé el que vol dir l'autor i està carregada de sentiments. Es una poesía que tracta un tema bastant trist, com el no poder estar amb la persona que estimes, d'una manera molt poc dramàtica.
